El pare Gil Sendra Gil va nàixer a Pego l´any 1906. Estudià humanitats a Benissa. Al seminari menor de Pego es va formar també com a music. Tocava la Tuba. El seu noviciat el va clausurar al convent de Sant Esperit a Gilet des de l´any 1920 fins l´any 1923 on passà a Ontinyent i Cocentaina per formar-se en filosofia i teologia al Col·legi de la Compcepció. Cursà com a mestre de xiquets als pobles de Carcaixent, Ontinyent i Teruel. El colp d´Estat i posterior Guerra Civil li va sorprendre a la ciutat de Teruel.
El 15 de desembre de 1937 començà la famosa Batalla de Teruel. El 7 de gener el coronel nacional entregà la plaça als republicans. El mateix dia, 7 hores abans, varen ocórrer uns fets ignorats que estan relatats als llibre El Cerco de Teruel del pare Gil Sendra. Des de la zona nacional el coronel Rey D´Harcourt, (Qui el pare Gil Sendra el va acusar de vil traïció i de imbècil covardia d´un villà) ordenà la evacuació a la zona republicana mitjançant la Creu Roja Internacional.
Però un grup de cent persones encapçalades pel pare Gil Sendra decidiren no rendir-se i creuar el camp de batalla i tornar a la zona nacional eixa mateixa vesprada. Eixe dia els termòmetres marcaven 16 graus baix cero. Es reuniren al Arxiu de la Comandància Militar i des d´alli pasaren al Hotel Aragón. L´edifici estava enderrocat i ple de cascots.
Desprès de la guerra estudià pintura a la Escola de belles Arts de San Carles a Valencia. Va profunditzar molt en paisatge i retrats, despres d´estar al Convent de Saragosa des de l´any 1952 fins al 1955 com a Guardià, tornà a Valencia al Convent de Sant Llorenç. Alli va morir el 10 de decembre de 1965 amb 59 anys.