Personatges de Gilet (II) – El pare Gil Sendra Gil

El pare Gil Sendra Gil va nàixer a Pego l´any 1906. Estudià humanitats a Benissa. Al seminari menor de Pego es va formar també com a music. Tocava la Tuba. El seu noviciat el va clausurar al convent de Sant Esperit a Gilet des de l´any 1920  fins l´any 1923 on passà a Ontinyent i Cocentaina per formar-se en filosofia i teologia al Col·legi de la Compcepció. Cursà com a mestre de xiquets als pobles de Carcaixent, Ontinyent i Teruel. El colp d´Estat i posterior Guerra Civil li va sorprendre a la ciutat de Teruel.

El 15 de desembre de 1937 començà la famosa Batalla de Teruel.  El 7 de gener el coronel nacional entregà la plaça als republicans. El mateix dia, 7 hores abans, varen ocórrer uns fets ignorats que estan relatats als llibre El Cerco de Teruel del pare Gil Sendra.  Des de la zona nacional el coronel Rey D´Harcourt, (Qui el pare Gil Sendra el va acusar de vil traïció i de imbècil covardia d´un villà) ordenà la evacuació a la zona republicana mitjançant la Creu Roja Internacional.

Però un grup de cent persones encapçalades pel pare Gil Sendra decidiren no rendir-se i creuar el camp de batalla i tornar a la zona nacional eixa mateixa vesprada. Eixe dia els termòmetres marcaven 16 graus baix cero. Es reuniren al Arxiu de la Comandància Militar i des d´alli pasaren al Hotel Aragón. L´edifici estava enderrocat i ple de cascots.

Desprès de la guerra estudià pintura a la Escola de belles Arts  de San Carles a Valencia. Va profunditzar molt en paisatge i retrats, despres d´estar al Convent de Saragosa des de l´any 1952 fins al 1955 com a Guardià, tornà a Valencia al Convent de Sant Llorenç. Alli va morir el 10 de decembre de 1965 amb 59 anys.

Publicado en Personatges de Gilet | Deja un comentario

Personatges de Gilet (I) – El pare José Melchor Martí

El carrer del que avui anem a parlar es tracta del carrer dedicat al pare franciscà José Melchor Martí.

Dit carrer es troba a la part alta del poble. Es continuació del Carrer de la Morera i de la Plaça Francisco Gil Campos en direcció al carrer del pare Gil Sendra. Originàriament, el nom d´aquest carrer era el Carrer Alt o Carrer Ample. Era l’últim carrer en direcció les baronies de Albalat de Segart i Estivella. Aquest carrer es va originar amb la expansió del poble al segle XVIII on varen arribar noves famílies a la població de Gilet.

L´antic Carrer Alt va canviar la seua denominació als anys 20 del segle XX pel de Carrer del Pare José Melchor. En eixa època es va modificar la denominació de la majoria dels carrers del poble, arran de la festivitat del centenari de l´arribada de la Verge de l´Estrel.la a Gilet que es va celebrar l´any 1920. José Melchor Martí era fill del poble i molt influent al mateix. Aquest carrer únicament a variat el seu nom durant la República amb el nom de Carrer de García Hernández. Al acabar la guerra civil se li va tornar al nom de Pare José Melchor. José Melchor va nàixer l´any 1788 al si d´una família terratinent de Gilet. Els seus pares eren Vicent Melchor Martínez natural de Gilet i Rosa Martí Torres d´Albalat. Era el segon de tres germans: Vicent i Miguel. Es recordarà per ostentar el hàbit de pare franciscà.

Els Melchor-Martí foren presents al fi de la societat feudal i protagonistes de la revolució liberal. El seu germà Miguel Melchor Martí va participar a la primera Junta de Veïns i Terratinents l´any 1826 on mantingueren una llarga lluita per apropiar-se de les terres propietat de la marquesa de Llansol, Maria Teresa Llansol de Romaní i Castellví, qui fou senyora de la Baronia de Gilet. El pare José Melchor Marti, va iniciar els seus estudis a València per formar-se com a teòleg. Posteriorment es va traslladar per continuar la seua formació al Convent Francisca de Chelva, a la comarca de Los Serranos. Durant la seua estància fou Guàrdia del Convent durant molts anys.

Passada una llarga etapa de la seua vida a Chelva, la Desamortització promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tindre unes conseqüències molt importants i negatives pel Convent, el qual es va tancar el mateix any de 1836. El pare José Melchor va decidir tornar al seu poble natal per donar fi a la seua vida com franciscà quan tenia 48 anys. Una vegada establert a Gilet a casa del seu Germà Miguel, va conèixer de primera ma la gran devoció que havia creat l´aparició d´un llenç de la Verge de l´Estrel.la a Gilet a l´any 1820 per un trasllat d’objectes religiosos des de la cartoixa de Vall de Crist qui fou també desamortitzada i estava situada al terme d´Altura. José Melchor va dedicar molts missals i sermons. El giletans davant la seua arribada, tots volien a José com a capellà del poble. Molts a l´hora dels seus testaments, volien que José Melchor estigués present al funerari i regira el missal.

Tal era la devoció dels giletans per la verge de l´estrel.la que inclús mes d´un veí afirmava miracles produïts per la mare de Deu. Així doncs, el pare José Melchor va compondre els Gojos dedicats a la Verge de l´Estrel.la. Els Gojos molt populars a la localitat de Gilet, varen formar part del folklore cultural a les cerimònies religioses. El seu germà, Miguel, moria l´any 1854 per una greu malaltia. José ja no va poder superar eixe vuit a la seua vida. Poc temps desprès, a l´any 1855, moria als 67 anys.

A l´hora de la seua mort, tot el poble es va commocionar. Varen perdre una persona que independentment de la seua vida dedicada a Deu i la seua Ordre, sempre va tindre el seu poble al cor.

Per tots el giletans, José Melchor era declarat ni mes ni menys que com a sant. Un fragment dels gojos que va composar sonen de la següent manera: Sois de Gilet brillante aurora, Nuestra estrella matutina, sed constante protectora de Gilet, madre divina.

Kike Soriano Gómez

Publicado en Personatges de Gilet | Deja un comentario

Els Alcaldes de Xilet en la Historia

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Històries de Gilet (III) – Les Condicions de ser un vassall a Xilet en 1762

Aquest es el contracte d´arrendament que es va pactar l´any 1762. Ací teniu el significat d´algunes paraules reflexades al text de entendre-ho millor:

Delme: del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

Lluïsma: era un cànon dinerari que percebia el senyor del domini directe quan es lliuraven les terres i possessions superficials donades a cens perpetu.

Quint: era l’impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que, algunes ciutats catalanes i valencianes, pagaven a la tresoreria reial.

Sou: era una unitat de compte que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles. D’ací es van derivar els posteriors sous valencians.

Lliura: moneda on prové del valor d’una lliura de pes, de plata de gran puresa, originària de Troia. A valència equival a 20 sous.

Maquila: es va originar en l’edat mitjana per descriure un sistema de moldre el blat en molí aliè, pagant al moliner amb part de la farina obtinguda.

 

ANY DE 1762 – Contracte Arrendament Xilet

Jo el senyor Francisco Pascual Llansol de Romaní i Castellví, Marqués de Llansol, baró del meu Lloc i Baronia de Xilet, situat en el Regne d’esta ciutat de València, i de la mateixa veí, cert i sabedor dels meus drets i dels que en este cas em pertanyen, en aquella forma i manera que mes hi haja lloc en dret.

Del meu grau i una certa ciència atorgue que done, i concedisc en renda, i arrendament a Andrés Valiente, mestre de cotxes, i a María Vicenta Cabanes legítims consorts, i a Atanasio Ramírez també mestre de cotxes, veïns d’esta dita Ciutat de València, que estan presents a este atorgament, i per a si, i els seus més avall acceptants, així als tres junts, com a cada un per si mateix només, el dita el meu Lloc i Baronia de Xilet i amb tots els drets a senyor pertanyents, com són:

-El dret de blat, que es cobra en l’Hera de trillar, després de net i tret tot delme, que toca als dits arrendataris de cinc barquelless una, i en el secà deu, cobrant també el terçdelme de tot, menys de les terres que JO dit atorgant em reserve franques de tot dret i impostos.

-Els censos de les cases i terres que corresponen a cada un dels veïns per hisendes, i no el que s’augmentara per raó de nou cabebre o un altre motiu.

-El dret de Lluïsmes de les cases i terres que es vengueren en el dit Lloc de Xilet, i els seus camins, a excepció del que JO dit atorgant comprara o vera que com a amo he de ser franc. Els altres han de cobrar sous per lliura moneda provincial.

-El dret del full de les moreres que paguen sis diners, per arrova, que són cinc sous de càrrega, i per a esta liquidació s’anomena en temps algun expert, l’un els arrendataris i l’altre el Comú, i en concòrdia s’anomena un tercer.

-El dret de l’herba alfals s’ha de cobrar deu sous per fanecada sent una, per dos vint, i no poden haver-hi més, si no ho permeten els arrendataris el dret de la Melca (Planta les del qual llavors s’usen per a alimentar aus i de vegades fer pa), que es cobra de cinc en espiga al vassall, tret del delme.

-El dret de les garrofes a casa del Vassall de cinc, no hi ha delme.

-El dret de les ares, cigrons, muries i la resta de llegums, es paga de cinc en l’Hera, camps, o a on s’acostuma, tret del delme.

-El dret de les vinyes es cobra per files. La que fa set deixant la del costat per al delme, i després es torna a comptar.

-El dret de les figues es cobra a casa del vassall els secs, però els verds en la figuera es paga de set.

-El dret d’oli es cobra en olives a casa de vassall, de cinc, traient-ho el delme abans, i si els arrendataris posen Almassera han d’anar a fer l’oli del Terme, i pagar maquila.

-El dret dels melons, cebes, naps, i tota hortalissa, es paga de cinc per taula, pes o com als arrendataris els convinga, amb tot el que pertany del terç delme, que criden de Paner o fruita.

-El molí fariner, amb l’obligació de moldre en ell tots els vassalls, i pagar la maquila, el forn de coure pa, amb l’obligació d’anar tots els vassalls i pagar la poya, la botiga i no es pot vendre en el dit Lloc a la menuda, en defraude d’esta Regalia, sinó és el dia divendres, per mercat. El forn i ningú pot vendre pa en el dit Lloc, sinó el que sobre al forner. La Casa Hostal destinada, i no entenent-se vendes, Hostals, i si es feren fora del Lloc.

-L’hort de la Senyoria, franc de tot delme, amb l’obligació de mantindre-ho tancat i no poder cultivar els caminadors antics, ni quatre pams de la paret, que dividix la parcela de Mancho, l’herbatge de les Colmenes, que paguen dos diners per cada una, deixant el senyal, i traient-les al temps del raïm pel perjuí al vi i passa.

-Les herbes del terme que s’arrenden per l’hivern per als guanyats llaners, i no un altre als herbants Aragonesos, havent de dormir en el corral assentat en el calaix de tallar carn, que paga tots els anys en tallador vint-i-cinc lliures moneda corrent.

-El terç delme recaptat el que es delme en el terme, menys la Casa de l’Escusat el qual arrendament faig i atorgue per temps de huit anys, rectes i ferms, que començaren a córrer i han de comptar-se des del dia primer del mes de gener de l’any que ve 1763 d’ara en avant i per preu en cada un any de mil dos-centes vint-i-cinc lliures moneda corrent d’este Regne que se m’han de pagar per messos anticipats, en esta forma és a saber: la primera paga de cent lliures en el dia primer del mes de gener del dit anys 1763, la segona d’altres cent lliures, en el dia primer del mes de febrer del dit any, i així d’ara en avant en el dit dia primer de tots els mesos successius de tots els anys, com també en els mateix m’han de pagar vint-i-cinc lliures en el dia vespra de Sant Tomàs Apòstol, també tots els anys mentres dure este arrendament, en el qual concedisc amb els pactes, capítols, i condicions següents, i no sense ells ni d’una altra manera.

-Primerament amb pacte i condició que JO dit atorgant em reserve per al meu franc les dotze fanecades de terra horta, els garroferals que al present es cultiven, pel meu compte, i les cases del meu ús i família, amb els arenals del va riure franc, sense que d’açò ni per això pague cap cosa, com si no estiguera en el dit el meu Lloc ni terme. Tant que ho arrende o faça el que bé em pareguera sempre ha de ser a benefici meu, i de cap útil per als dites Andrés Valent i María Vicenta Cabanes legítims consorts, i Atanasio Ramírez arrendataris, als que els afig quatre fanecades de terra horta en la partida de Figueroles tingudes a la Senyoria i un garroferal en la Muntanya del Castell, tot en el terme de la Vila de Morvedre.

-Que el moliner haja de ser fidel i intel·ligent en la facultat, i que en cas de no ser-ho, puga JO dit atorgant manar-ho mudar, i obligar els arrendataris que posen un altre en el seu lloc, que per la seua culpa o poca habilitat es trencara alguna roda d´esmolar, hagen de reposar a costa seu, dites arrendatàries el molar que es trencara i que m’haja de moldre el gra per a ma casa i família i el mateix el meu Procurador general i dependents de ma casa o subalterns.

-Que el forner haja de ser fidel i intel·ligent en la facultat i que en cas de no ser-ho, puga JO dit atorgant manar-ho mudar, i obligar els arrendataris que posen un altre en el seu lloc, i que haja de coure el pa debades, i sense poya amb preferència a tots sent meu per al consum de ma casa i família, i el mateix per al meu procurador general, dependents de ma casa i subalterns.

-Que els arrendataris tenen l’obligació de donar-me tots els anys, mentres dure este arrendament en el dia de Sant Tomàs Apòstol, una dotzena de gallines vives de les millors, i una altra dotzena de capons de la mateixa qualitat, les que m’han de portar a ma casa en esta ciutat. Si no n’hi ha m’han de pagar el preu de l’un i l’altre que em costara, amb costes diferida la liquidació al meu Jurament i al dels meus procuradors rellevats d’una altra prova encara que tal dret es requerisca.

-Que si per algun cas o malícia humana es cremara alguna muntanya o part d’ells del meu terme, puga JO dit atorgant quedar-me les herbes, pagant als dites arrendataris aquell preu pel que les tingueren arrendades havent de quedar sempre els fems o fem al meu arbitri per a destinar-li com em pareguera.

-Que els arrendataris tenen l’obligació de defendre tots els meus drets, sense permetre i vigilar que no hi haja frau, pleitejant i costejant per mitat entre ambdós el Litigi, i partint ambdós atorgants la mitat el que importara la pena i costes que corresponga al frau, i capítols a la nova població del dit Lloc i Baronia de Xilet, i que per cap cas puguen introduir dites arrendatàries cap costum sinó que els hagen d’obligar així als vassalls com als terratinents a pagar cada cosa, segons i com en esta escripturava expressat, i si no n’hi ha i omissió pagar-me dites arrendatàries la pena que corresponga, són que els valga al·legar ignorància.

-Que JO dit atorgant em reserve per a mi l’establir solars per a edificar cases i terres per a fructificar mentres dure el dit arrendament, i de tot el que establira, els censos que s’imposaren sobre dites solars, i els fruits que procedisquen de les dites terres establides, siguen per a mi i no s’entenguen cedits, ni arrendats als dites arrendataris, sense que per això puguen pretendre cosa ni cap quantia per cap causa, titule, ni raó que siga, perquè en això no han de poder tindre el menys interés ni dretes dites arrendatàries

-Que per qualsevol contingència que succeïsca de foc, aire, sequera, pluges, esterilitat, llagosta, guerres, falta de collites, milícia humana, pedra granissa, quant fins a l’hora ha succeït, puga succeir i succeïra d’ara en avant, no puguen demanar rebaixa, ni moderació en el preu d’este arrendament, perquè totes estes aventures s’han tingut presents, al temps del contracte, i preu d’este arrendament, han de vindre a càrrec dels dits arrendaments que a no ser així se li donarien tres-centes lliures mes moneda corrent del preu pel que puga ajustat i en perfecció d’això vull s’entenguen ací a més este capítol i contingent, els mateix pactes i condicions que l’il·lustríssim i reverendíssim senyor Arquebisbe i Canonges de Santa Metropolitana Església d’esta ciutat arrenden els drets decimals i primiciales perquè d’esta manera no hi haja ni puga haver-hi menor interpretació.

-Declare JO dit Marqués de Llansol atorgant de terres, cases i garroferals que em reserve franc, i així mateix de què pagament censos, quintos i la resta d’impostos, encara que es cultiven pel meu compte.

-Les cases franques són: les de la Torre, el meu Palau de Llansol, la de Polit i la de Ripoll per a la seua família.

-Les cases que paguen censos són: les de Mancho, la de Gregorio, la de Merli, la de Castelló, la de Moros, la de Donís, la d’Alegre, i qualsevol altra que JO posseïsca pagarà com els veïns del dit el meu Lloc i Baronia de Xilet.

-Les terres que em reserve franques són: La Rajoleria, la de Vicente Campos, el del Pou, el de Bautista Merli, el de Manchet, l’Hortet, el del Casadico, el de Felip, el d’Almenara, el de Mauro, el de Vicente i Donís Ripoll, el de Domenech, el Molí i arenals del Riu Palància, que són les dotze cahizadas, sense els arenals.

-De les que pague són: la de Miguel Juan, el de Mascaros, el de Moros, el de Sancho, el de Mauro, el de Gregorio, la de Polit i la de Lucas, la partida d’Arbesa, la partida de Primany, el de Balaguer, el d’Alegre, el de Salvador, l’Horta Major, el de Lucas, el de Petronilda, el Fondo de Mancho, que tot seran deu, i huit fanecades més que menys.

-Els garroferals francs són: el de Pérez, el de Lucas, el de Juan Merli, el de Francisco Juan, els de Ripoll, els de Juan Hidalgo, la vinya, el de Nicolau, el de Moros, el de Castelló, el d’Alegre, i els de Felip.

-Els que paguen són: els del Pla d’Aguiló, els de la Maladitxa, els de Pla del Molí, els de Xocainet, un de la Costera, i els que estan fora del Bovalar, i Moscatells.

-Resum dels drets, quintes i regalies que pertanyen a este arrendament, censos de cases i terres alfarrasses, alfables, herbatge de ruscos, pilar, quint de tot gra, quint de tot el que s’agarre en l’horta quint de les garrofes, la setena del vi, quint de les olives, la setena de les figues, el terçdelme, i poden posar el Molí d’oli. Amb les les dites condicions, reserves i pactes, i no sense ells ni d’una altra manera Jo Francisco Pascual Llansol de Romaní i Castellví Marquès de Llansol, baró de dita Baronia i Lloc de Xilet, atorgue la present escriptura d’arrendament a favor dels referit. I que no seran desposseïts en el fins que s’hagen demolit dits huit anys.

Publicado en Històries de Gilet | Deja un comentario

Històries de Gilet (II) – Volem que torne el Metge

 Señor alcalde.
Los que suscriben mayores de edad y vecinos todos de esta villa de Gilet entre los cuales figura el facultativo don Manuel Cerrada Peñalba a usted acuden y muy respetuosamente exponen:
Que en veinticinco de abril del año 1927, lo corporación municipal de esta propia villa, y después del previo consenso, tomó el acuerdo de nombrar Médico titular de la villa de Gilet al sanitario don José Rausell Queralt.

Així comença la carta escrita al senyor alcalde de Gilet Joaquín Alpuente Obrer el 15 de juliol de 1930. El motiu de dita carta va ser la substitució del metge del poble Manuel Cerrada Peñalba que ho era des de l’any 1914 pel metge de Quartell José Rausell. Manuel, que tènia 27 anys quan arribà al poble de Gilet, era natural de Castillejo de Robledo (Sòria) .Durant el seu període exercint com a metge titular es va fer valedor de tal suport popular que es guanyà la confiança a pesar de la seua jove carrera.

L’any 1927 es va traure a concurs la plaça de metge a Gilet. Es presentaren quatre candidats: Bonaventura Alvarez Duque, Evaristo Millón Quiñones, José Rausell Queralt i Manuel Cerrada Peñalba qui no va dubtar lluitar pel seu lloc de treball.

Els dos primers candidats només van presentar la sol·licitud sense acompanyar altres documents que els acreditaren mèrits. El senyor Manuel va presentar tota documentació favorable i les seues aportacions sent metge de Gilet. José Rausell Queralt, natural de Quartell va presentar acreditació d’exercici de professió en localitats com Llanera de Ranes i Torrella. Encara que el senyor Manuel Cerrada només d’acreditar la seua experiència en el poble li era vàlid per a la seua reincorporació, es va aprovar en ple nomenar metge a José Rausell, amb cinc vots a favor i dos en contra.

El poble majoritàriament en contra de la destitució del jove metge de la localitat, es van reunir com a mostra de suport a casa del doctor Manuel Cerrada situada al carrer Sant Miquel número 14. Van aconseguir una replega de fins a 124 signatures dels caps de família en suport i retorn de les seues activitats com a metge.

Els veïns de la localitat van mostrar el seu agraïment a eixos 13 anys en què Manuel va estar exercint com a metge sense cap interrupció, prestant qualsevol classe d’auxilis en epidèmies i en catàstrofes. Estos tres anys d’amargor per al senyor Manuel van ser sinó fruit de confrontacions entre els alcaldes Vicente Llopis Bleda i Ramón Michavila Durá els quals van ser favorables a la incorporació de José Rausell com a metge del poble.

Este gest de democràcia fa de Gilet un símbol d’unió quan realment veu ocasió de lluitar per ideals. Una época on no hi havia encara democràcia (Penseu que estem als anys de la Dictadura de Primo de Rivera). Esta historia ens demostra que els giletans si volem, ho fem.

Kike Soriano Gómez

firmas

Replega de Signatures del veïns

 

Publicado en Històries de Gilet | Deja un comentario

Històries de Gilet (I) – Els Gitanos Blancs

Ja ho va dir el pare Sucias Aparicio (1844-1917) quan va arribar a terres giletanes a fer els seus estudis humanistes: en tiempos pasados hubo muchas gentes de mal vivir en la población; hoy son bastante pacificos. I es que a Gilet tenim eixa fama a la comarca:

 

-D´on es vostè? – De Gilet.                 -De Gilet? Gitanos Blancs!

I es que eixa fama la vam guanyar des de que a mitjans del segle XIX en Gilet varen ocórrer molts successos fatídics. Ser un poble de pas entre Morvedre i Sogorb fa que proliferen les posades i molts carreters fassen parada allí. El camí de La Calderona era un pas clau per als que feien el trajecte de Valencia a Aragó ja que s’estalviaven passar per Morvedre. Territori de roders i assaltadors de diligencies feien tota classe de desfetes refugiant-se a les nombroses coves de La Calderona. L’aigua, sinònim de riquesa feia que els llauradors tingueren mes d’una baralla a les sèquies Major i Gausa. Un giletà, Bautista Mancho Almenar, de pare giletà i mare puçolenca, va tindre que fugir de Puçol el 1855 i jutjat per causar ferides a dos veïns de Puçol. A l’església hi hagué dos grans robatoris l’any 1867 i 1882. L’alcalde Rafael Domínguez Guerrero va ser greument ferit l’any 1879 per intervindre a una baralla. Una família de Valencia va ser amenaçada mentres feien una paella a Sant Esperit a punt d’escopeta per dos homes de Gilet al pensar que els havien furtat figues d’uns horts de la zona.

Però tot va esclatar quan el 1885 Gilet es declara insolvent econòmicament per una nefasta gestió municipal. L’alcalde d´ aleshores era Bautista Mancho Torres del Partit Liberal, fill del ja famós Bautista. L’any següent al gener de 1886 es va tombar el seu govern i destituït de l’alcaldia. Ramon Gallego Alfonso, del Partit Constitucional, va ser nomenat alcalde de Gilet. Tornaven de Governació Civil a València el dit Ramon amb un regidor Isidro Salvador Pérez amb un comunicat que li acreditava el nomenament però arribant a Gilet, ja quasi la mitjanit, van rebre un tir d’escopeta on va morir Ramon i ferit Isidro. Es va ordenar la captura del dit Bautista mancho. El jutge municipal Francisco Villalba Martí també estava implicat a l’assassinat segons posteriors investigacions.

El 1888 es trobava Bautista Mancho a la muntanyeta del Romeral (també dita de La Mina) prop del Pont de la Maladitja quan dos emmascarats l´acrivillaren a tirs. Es sospita de ser contractats per fer dita tasca i estudiat l’informe de acometides que va tindre Baustita es podria haver sospitat de qualsevol giletà amb ganes de venjança. Eixe any tinguérem encara que presenciar la mort de l´alguacil Francisco Ferrer Rachadell on va morir a tirs de pistola a la seua posada. L’autor va fugir sense poder ser capturat.

El 1898 entraven a casa de Francisca Mancho Salvador de setanta dos anys, on tractaren de ofegar-la per furtar-li cinquanta pessetes que guardava al matalàs.

I es que la mala fama es fàcil de crear però difícil de fer-la oblidar.

Kike Soriano Gómez

Publicado en Històries de Gilet | Deja un comentario

Publicacions als diaris sobre la presentació del llibre

Enrique Soriano presenta un libro dedicado a Gilet

Lluís Mesa y Enrique Soriano, en la presentación del libro de éste en Gilet el pasado 30 de diciembre. FOTO EPDA

Lluís Mesa y Enrique Soriano, en la presentación del libro de éste en Gilet el pasado 30 de diciembre. FOTO EPDA

‘Lo Lloch de Xilet’ fue presentado por el cronista de Estivella

LL. M.
El joven investigador de Gilet Enrique Soriano Gómez presentó el 30 de diciembre su libro “Lo lloch de Xilet” compuesto por dos extensos volumenes dedicados a la historia de este municipio y a las noticias que han aparecido en la prensa dedicadas a este pueblo entre el siglo XIX y el 2010. Soriano ha recogido también un gran fondo fotográfico que aparece reproducido en la publicación.El acto fue introducido por el cronista de Estivella, Lluís Mesa, quien reflexionó sobre el papeldel investigador local. Posteriormente el autor del libro explicó las características de su obra y comentó que continúa preparando un nuevo libro dedicado a los repobladores de Gilet. Al acto asistió mucho público, entre el que se encontraba el alcalde de la población, Juan Carlos Vera, y representantes de diferentes partidos politicos de la localidad.

UN LIBRO NOS NARRA LA HISTORIA DE GILET

Enrique Soriano presentó el día 30 de diciembre de 2011 un libro dedicado a Gilet, que fue presentado  por el cronista de Estivella LLuis Mesa.
El joven investigador de Gilet Enrique Soriano Gómez presentó el pasado 30 de diciembre en el Centre Civic de Gilet, su libro “Lo lloch de Xilet” compuesto por dos extensos volumenes dedicados a la historia de este municipio y a las noticias que han aparecido en la prensa dedicadas a este pueblo entre el siglo XIX y el 2010. Soriano, que es también el editor del libro, ha recogido también un gran fondo fotográfico que aparece reproducido en la publicación. El acto fue presentado por el cronista de Estivella, Lluís Mesa, quien reflexionó sobre el papel del investigador local. Posteriormente el autor del libro explicó las características de su obra y comentó que continúa preparando un nuevo libro dedicado a los repobladores de Gilet, además de seguir divulgando sus estudios en su web sobre la historia de Gilet.
Al acto asistió mucho público, entre el que se encontraba el alcalde de la población, Juan Carlos Vera, y representantes de diferentes partidos politicos de la localidad. Al finalizar el acto, se sirvió un vino de honor con dulces navideños, y se sorteó un libro entre los asistentes, pues los libros están a la venta.

Lluís Mesa presenta el libro de Enrique Soriano ‘Lo lloch de Xilet’

Redacció
sígueme en @morvedreinfo
publicat el dilluns, 2 de gener de 2012 13:27
Correu electrònic Imprimeix PDF

El cronista oficial de Estivella, Lluís Mesa, fue el encargado de presentar el libro ‘Lo lloch de Xilet’, obra de Enrique Soriano, quien también es el editor de la obra. Se trata de dos volúmenes dedicados a la historia de la población y a las noticias de Gilet aparecidas en prensa desde el siglo XIX. En el acto participó numeroso público, entre ellos concejales de diversos grupos, encabezados por el actual alcalde, el popular Juan Carlos Vera, y sus predecesores en el cargo, los socialistas José María Catalunya, Vicent Campos o Voro Costa. Mesa hizo una reflexión en la presentación acerca de la figura de los investigadores locales.

Publicado en Noticias | Deja un comentario

Presentació del Llibre

Divendres dia 30 a les 20:00h será la presentació oficial del Llibre “Lo Lloch de Xilet” al Centre Civic.

Intervendrán:
Kike Soriano i el Cronista Oficial de Estivella Lluis Mesa Reig.

Al acabar hi haurà vi d´honor i aperitius nadalencs. També es fará el sorteig d´un llibre entre tots els assistens.
Hi hauran llibres a la venda.

Moltes Gracies i Bon Nadal

Kike Soriano

Publicado en Noticias | Deja un comentario

Bienvenid@s

Para pedir tus libros:
Teléfono: 685 42 66 51 (Kike)
Correo Electrónico: navelate_1@hotmail.com

Puntos de Venta Kiosko San Miguel, Estanco Gilet

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario