Històries de Gilet (III) – Les Condicions de ser un vassall a Xilet en 1762

Aquest es el contracte d´arrendament que es va pactar l´any 1762. Ací teniu el significat d´algunes paraules reflexades al text de entendre-ho millor:

Delme: del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del deu per cent sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clericat i els edificis religiosos.

Lluïsma: era un cànon dinerari que percebia el senyor del domini directe quan es lliuraven les terres i possessions superficials donades a cens perpetu.

Quint: era l’impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que, algunes ciutats catalanes i valencianes, pagaven a la tresoreria reial.

Sou: era una unitat de compte que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles. D’ací es van derivar els posteriors sous valencians.

Lliura: moneda on prové del valor d’una lliura de pes, de plata de gran puresa, originària de Troia. A valència equival a 20 sous.

Maquila: es va originar en l’edat mitjana per descriure un sistema de moldre el blat en molí aliè, pagant al moliner amb part de la farina obtinguda.

 

ANY DE 1762 – Contracte Arrendament Xilet

Jo el senyor Francisco Pascual Llansol de Romaní i Castellví, Marqués de Llansol, baró del meu Lloc i Baronia de Xilet, situat en el Regne d’esta ciutat de València, i de la mateixa veí, cert i sabedor dels meus drets i dels que en este cas em pertanyen, en aquella forma i manera que mes hi haja lloc en dret.

Del meu grau i una certa ciència atorgue que done, i concedisc en renda, i arrendament a Andrés Valiente, mestre de cotxes, i a María Vicenta Cabanes legítims consorts, i a Atanasio Ramírez també mestre de cotxes, veïns d’esta dita Ciutat de València, que estan presents a este atorgament, i per a si, i els seus més avall acceptants, així als tres junts, com a cada un per si mateix només, el dita el meu Lloc i Baronia de Xilet i amb tots els drets a senyor pertanyents, com són:

-El dret de blat, que es cobra en l’Hera de trillar, després de net i tret tot delme, que toca als dits arrendataris de cinc barquelless una, i en el secà deu, cobrant també el terçdelme de tot, menys de les terres que JO dit atorgant em reserve franques de tot dret i impostos.

-Els censos de les cases i terres que corresponen a cada un dels veïns per hisendes, i no el que s’augmentara per raó de nou cabebre o un altre motiu.

-El dret de Lluïsmes de les cases i terres que es vengueren en el dit Lloc de Xilet, i els seus camins, a excepció del que JO dit atorgant comprara o vera que com a amo he de ser franc. Els altres han de cobrar sous per lliura moneda provincial.

-El dret del full de les moreres que paguen sis diners, per arrova, que són cinc sous de càrrega, i per a esta liquidació s’anomena en temps algun expert, l’un els arrendataris i l’altre el Comú, i en concòrdia s’anomena un tercer.

-El dret de l’herba alfals s’ha de cobrar deu sous per fanecada sent una, per dos vint, i no poden haver-hi més, si no ho permeten els arrendataris el dret de la Melca (Planta les del qual llavors s’usen per a alimentar aus i de vegades fer pa), que es cobra de cinc en espiga al vassall, tret del delme.

-El dret de les garrofes a casa del Vassall de cinc, no hi ha delme.

-El dret de les ares, cigrons, muries i la resta de llegums, es paga de cinc en l’Hera, camps, o a on s’acostuma, tret del delme.

-El dret de les vinyes es cobra per files. La que fa set deixant la del costat per al delme, i després es torna a comptar.

-El dret de les figues es cobra a casa del vassall els secs, però els verds en la figuera es paga de set.

-El dret d’oli es cobra en olives a casa de vassall, de cinc, traient-ho el delme abans, i si els arrendataris posen Almassera han d’anar a fer l’oli del Terme, i pagar maquila.

-El dret dels melons, cebes, naps, i tota hortalissa, es paga de cinc per taula, pes o com als arrendataris els convinga, amb tot el que pertany del terç delme, que criden de Paner o fruita.

-El molí fariner, amb l’obligació de moldre en ell tots els vassalls, i pagar la maquila, el forn de coure pa, amb l’obligació d’anar tots els vassalls i pagar la poya, la botiga i no es pot vendre en el dit Lloc a la menuda, en defraude d’esta Regalia, sinó és el dia divendres, per mercat. El forn i ningú pot vendre pa en el dit Lloc, sinó el que sobre al forner. La Casa Hostal destinada, i no entenent-se vendes, Hostals, i si es feren fora del Lloc.

-L’hort de la Senyoria, franc de tot delme, amb l’obligació de mantindre-ho tancat i no poder cultivar els caminadors antics, ni quatre pams de la paret, que dividix la parcela de Mancho, l’herbatge de les Colmenes, que paguen dos diners per cada una, deixant el senyal, i traient-les al temps del raïm pel perjuí al vi i passa.

-Les herbes del terme que s’arrenden per l’hivern per als guanyats llaners, i no un altre als herbants Aragonesos, havent de dormir en el corral assentat en el calaix de tallar carn, que paga tots els anys en tallador vint-i-cinc lliures moneda corrent.

-El terç delme recaptat el que es delme en el terme, menys la Casa de l’Escusat el qual arrendament faig i atorgue per temps de huit anys, rectes i ferms, que començaren a córrer i han de comptar-se des del dia primer del mes de gener de l’any que ve 1763 d’ara en avant i per preu en cada un any de mil dos-centes vint-i-cinc lliures moneda corrent d’este Regne que se m’han de pagar per messos anticipats, en esta forma és a saber: la primera paga de cent lliures en el dia primer del mes de gener del dit anys 1763, la segona d’altres cent lliures, en el dia primer del mes de febrer del dit any, i així d’ara en avant en el dit dia primer de tots els mesos successius de tots els anys, com també en els mateix m’han de pagar vint-i-cinc lliures en el dia vespra de Sant Tomàs Apòstol, també tots els anys mentres dure este arrendament, en el qual concedisc amb els pactes, capítols, i condicions següents, i no sense ells ni d’una altra manera.

-Primerament amb pacte i condició que JO dit atorgant em reserve per al meu franc les dotze fanecades de terra horta, els garroferals que al present es cultiven, pel meu compte, i les cases del meu ús i família, amb els arenals del va riure franc, sense que d’açò ni per això pague cap cosa, com si no estiguera en el dit el meu Lloc ni terme. Tant que ho arrende o faça el que bé em pareguera sempre ha de ser a benefici meu, i de cap útil per als dites Andrés Valent i María Vicenta Cabanes legítims consorts, i Atanasio Ramírez arrendataris, als que els afig quatre fanecades de terra horta en la partida de Figueroles tingudes a la Senyoria i un garroferal en la Muntanya del Castell, tot en el terme de la Vila de Morvedre.

-Que el moliner haja de ser fidel i intel·ligent en la facultat, i que en cas de no ser-ho, puga JO dit atorgant manar-ho mudar, i obligar els arrendataris que posen un altre en el seu lloc, que per la seua culpa o poca habilitat es trencara alguna roda d´esmolar, hagen de reposar a costa seu, dites arrendatàries el molar que es trencara i que m’haja de moldre el gra per a ma casa i família i el mateix el meu Procurador general i dependents de ma casa o subalterns.

-Que el forner haja de ser fidel i intel·ligent en la facultat i que en cas de no ser-ho, puga JO dit atorgant manar-ho mudar, i obligar els arrendataris que posen un altre en el seu lloc, i que haja de coure el pa debades, i sense poya amb preferència a tots sent meu per al consum de ma casa i família, i el mateix per al meu procurador general, dependents de ma casa i subalterns.

-Que els arrendataris tenen l’obligació de donar-me tots els anys, mentres dure este arrendament en el dia de Sant Tomàs Apòstol, una dotzena de gallines vives de les millors, i una altra dotzena de capons de la mateixa qualitat, les que m’han de portar a ma casa en esta ciutat. Si no n’hi ha m’han de pagar el preu de l’un i l’altre que em costara, amb costes diferida la liquidació al meu Jurament i al dels meus procuradors rellevats d’una altra prova encara que tal dret es requerisca.

-Que si per algun cas o malícia humana es cremara alguna muntanya o part d’ells del meu terme, puga JO dit atorgant quedar-me les herbes, pagant als dites arrendataris aquell preu pel que les tingueren arrendades havent de quedar sempre els fems o fem al meu arbitri per a destinar-li com em pareguera.

-Que els arrendataris tenen l’obligació de defendre tots els meus drets, sense permetre i vigilar que no hi haja frau, pleitejant i costejant per mitat entre ambdós el Litigi, i partint ambdós atorgants la mitat el que importara la pena i costes que corresponga al frau, i capítols a la nova població del dit Lloc i Baronia de Xilet, i que per cap cas puguen introduir dites arrendatàries cap costum sinó que els hagen d’obligar així als vassalls com als terratinents a pagar cada cosa, segons i com en esta escripturava expressat, i si no n’hi ha i omissió pagar-me dites arrendatàries la pena que corresponga, són que els valga al·legar ignorància.

-Que JO dit atorgant em reserve per a mi l’establir solars per a edificar cases i terres per a fructificar mentres dure el dit arrendament, i de tot el que establira, els censos que s’imposaren sobre dites solars, i els fruits que procedisquen de les dites terres establides, siguen per a mi i no s’entenguen cedits, ni arrendats als dites arrendataris, sense que per això puguen pretendre cosa ni cap quantia per cap causa, titule, ni raó que siga, perquè en això no han de poder tindre el menys interés ni dretes dites arrendatàries

-Que per qualsevol contingència que succeïsca de foc, aire, sequera, pluges, esterilitat, llagosta, guerres, falta de collites, milícia humana, pedra granissa, quant fins a l’hora ha succeït, puga succeir i succeïra d’ara en avant, no puguen demanar rebaixa, ni moderació en el preu d’este arrendament, perquè totes estes aventures s’han tingut presents, al temps del contracte, i preu d’este arrendament, han de vindre a càrrec dels dits arrendaments que a no ser així se li donarien tres-centes lliures mes moneda corrent del preu pel que puga ajustat i en perfecció d’això vull s’entenguen ací a més este capítol i contingent, els mateix pactes i condicions que l’il·lustríssim i reverendíssim senyor Arquebisbe i Canonges de Santa Metropolitana Església d’esta ciutat arrenden els drets decimals i primiciales perquè d’esta manera no hi haja ni puga haver-hi menor interpretació.

-Declare JO dit Marqués de Llansol atorgant de terres, cases i garroferals que em reserve franc, i així mateix de què pagament censos, quintos i la resta d’impostos, encara que es cultiven pel meu compte.

-Les cases franques són: les de la Torre, el meu Palau de Llansol, la de Polit i la de Ripoll per a la seua família.

-Les cases que paguen censos són: les de Mancho, la de Gregorio, la de Merli, la de Castelló, la de Moros, la de Donís, la d’Alegre, i qualsevol altra que JO posseïsca pagarà com els veïns del dit el meu Lloc i Baronia de Xilet.

-Les terres que em reserve franques són: La Rajoleria, la de Vicente Campos, el del Pou, el de Bautista Merli, el de Manchet, l’Hortet, el del Casadico, el de Felip, el d’Almenara, el de Mauro, el de Vicente i Donís Ripoll, el de Domenech, el Molí i arenals del Riu Palància, que són les dotze cahizadas, sense els arenals.

-De les que pague són: la de Miguel Juan, el de Mascaros, el de Moros, el de Sancho, el de Mauro, el de Gregorio, la de Polit i la de Lucas, la partida d’Arbesa, la partida de Primany, el de Balaguer, el d’Alegre, el de Salvador, l’Horta Major, el de Lucas, el de Petronilda, el Fondo de Mancho, que tot seran deu, i huit fanecades més que menys.

-Els garroferals francs són: el de Pérez, el de Lucas, el de Juan Merli, el de Francisco Juan, els de Ripoll, els de Juan Hidalgo, la vinya, el de Nicolau, el de Moros, el de Castelló, el d’Alegre, i els de Felip.

-Els que paguen són: els del Pla d’Aguiló, els de la Maladitxa, els de Pla del Molí, els de Xocainet, un de la Costera, i els que estan fora del Bovalar, i Moscatells.

-Resum dels drets, quintes i regalies que pertanyen a este arrendament, censos de cases i terres alfarrasses, alfables, herbatge de ruscos, pilar, quint de tot gra, quint de tot el que s’agarre en l’horta quint de les garrofes, la setena del vi, quint de les olives, la setena de les figues, el terçdelme, i poden posar el Molí d’oli. Amb les les dites condicions, reserves i pactes, i no sense ells ni d’una altra manera Jo Francisco Pascual Llansol de Romaní i Castellví Marquès de Llansol, baró de dita Baronia i Lloc de Xilet, atorgue la present escriptura d’arrendament a favor dels referit. I que no seran desposseïts en el fins que s’hagen demolit dits huit anys.

Esta entrada fue publicada en Històries de Gilet. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *