Històries de Gilet (I) – Els Gitanos Blancs

Ja ho va dir el pare Sucias Aparicio (1844-1917) quan va arribar a terres giletanes a fer els seus estudis humanistes: en tiempos pasados hubo muchas gentes de mal vivir en la población; hoy son bastante pacificos. I es que a Gilet tenim eixa fama a la comarca:

 

-D´on es vostè? – De Gilet.                 -De Gilet? Gitanos Blancs!

I es que eixa fama la vam guanyar des de que a mitjans del segle XIX en Gilet varen ocórrer molts successos fatídics. Ser un poble de pas entre Morvedre i Sogorb fa que proliferen les posades i molts carreters fassen parada allí. El camí de La Calderona era un pas clau per als que feien el trajecte de Valencia a Aragó ja que s’estalviaven passar per Morvedre. Territori de roders i assaltadors de diligencies feien tota classe de desfetes refugiant-se a les nombroses coves de La Calderona. L’aigua, sinònim de riquesa feia que els llauradors tingueren mes d’una baralla a les sèquies Major i Gausa. Un giletà, Bautista Mancho Almenar, de pare giletà i mare puçolenca, va tindre que fugir de Puçol el 1855 i jutjat per causar ferides a dos veïns de Puçol. A l’església hi hagué dos grans robatoris l’any 1867 i 1882. L’alcalde Rafael Domínguez Guerrero va ser greument ferit l’any 1879 per intervindre a una baralla. Una família de Valencia va ser amenaçada mentres feien una paella a Sant Esperit a punt d’escopeta per dos homes de Gilet al pensar que els havien furtat figues d’uns horts de la zona.

Però tot va esclatar quan el 1885 Gilet es declara insolvent econòmicament per una nefasta gestió municipal. L’alcalde d´ aleshores era Bautista Mancho Torres del Partit Liberal, fill del ja famós Bautista. L’any següent al gener de 1886 es va tombar el seu govern i destituït de l’alcaldia. Ramon Gallego Alfonso, del Partit Constitucional, va ser nomenat alcalde de Gilet. Tornaven de Governació Civil a València el dit Ramon amb un regidor Isidro Salvador Pérez amb un comunicat que li acreditava el nomenament però arribant a Gilet, ja quasi la mitjanit, van rebre un tir d’escopeta on va morir Ramon i ferit Isidro. Es va ordenar la captura del dit Bautista mancho. El jutge municipal Francisco Villalba Martí també estava implicat a l’assassinat segons posteriors investigacions.

El 1888 es trobava Bautista Mancho a la muntanyeta del Romeral (també dita de La Mina) prop del Pont de la Maladitja quan dos emmascarats l´acrivillaren a tirs. Es sospita de ser contractats per fer dita tasca i estudiat l’informe de acometides que va tindre Baustita es podria haver sospitat de qualsevol giletà amb ganes de venjança. Eixe any tinguérem encara que presenciar la mort de l´alguacil Francisco Ferrer Rachadell on va morir a tirs de pistola a la seua posada. L’autor va fugir sense poder ser capturat.

El 1898 entraven a casa de Francisca Mancho Salvador de setanta dos anys, on tractaren de ofegar-la per furtar-li cinquanta pessetes que guardava al matalàs.

I es que la mala fama es fàcil de crear però difícil de fer-la oblidar.

Kike Soriano Gómez

Esta entrada fue publicada en Històries de Gilet. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *